25/9/21

Ja s’ha acabat l’estiu

No recordo què vaig escriure l'últim dia. L'estiu ja s'ha acabat. Estic mantenint la rutina de natació. La piscina és el meu refugi, el lloc on no arriba l'estrès ni les preocupacions. Fa dos anys, estàvem a les festes de la mercè i em va preguntar si ja érem nòvies. Ja no es veu el Tibidabo, l'edifici ho ha tapat tot, també la Sagrada Família. Ara estan posant els vidres de les finestres. Quan estigui acabat, el sol es reflectirà en els vidres, i crec que serà bonic de veure. No tant com el Tibidabo. Sempre que m'asseia aquí i veia les llums del parc pensava que un dia hi aniria i miraria cap a casa meva des d'allà, o sigui, a l'inrevés. No trobo ningú que m'agradi molt (de moment). Trobo dones que m'agraden una mica, però no molt. Vaig passar un matí i una nit amb una persona-viatge. Són persones que et transporten a un altre lloc per un dia, com si estiguessis fent un recorregut en tren i baixessis a una parada i passessis un dia sencer visitant aquell lloc nou. Els carrers eren bonics, el matí, el sol, la tarda, la cervesa, la nit, el balconet, la casa, el llit, el cos, la cara, la conversa, els ulls... però l'endemà, vaig tornar cap al tren. La psicòloga sempre em diu que soc molt intel•ligent. Al final, m'ho he cregut. Els meus problemes són per ser massa intel•ligent, com quan t'avorreixes a classe. Estic una mica asocial, però he d'atendre compromisos. La "mànager" diu que hem de publicar més fotos o tonteries a instagram. Jo el que vull és tocar i ja està, tan complicat és? Estic cansada. Hi ha alguna cosa senzilla? 

8/9/21

Subirse al tren

Un final de verano apoteósico. Sabía que tenía ganas de volver a tocar en directo, pero fui realmente consciente cuando estaba bajo las luces, notando las gotas de sudor por debajo de la ropa y disfrutando al máximo de la música. El miedo no hizo acto de presencia. Sí la emoción, la pasión, la energía de estar allí, la electricidad, la fuerza. Fue un bolo perfecto. Sonó bien, nos lo pasamos genial y el público disfrutó. Me noté distinta, más segura que antes, más entera, más convencida de las canciones, más fuerte. Es que han pasado muchas cosas, supongo, y me han cambiado. Sentía que estábamos tocando muy bien y que estaba siendo intenso, que estábamos muy conectados, que la banda sonaba compacta. Lo mejor es que el sábado que viene volvemos a tocar. Será la primera vez en Valencia, me hace mucha ilusión. Espero poder disfrutarlo tanto como la otra noche. Tengo ganas de subirme al tren...