#18 (Diari de l'estiu, 2021)
A les darreres setmanes, he tingut quatre somnis amb tu. La primera vegada em va semblar estrany que, després de tant de temps, apareguessis per allà, en el meu cap, ara ja em sembla quelcom familiar i m'agrada. Són somnis senzills, ens trobem i no hi ha cap mena de reacció negativa ni part meva ni teva, tot el contrari. En el d'avui, jo llogava una habitació uns dies a una altra ciutat, i tu eres la propietària, i ens reconeixíem quan em venies a donar les claus. Et quedaves a sopar i a passar la nit. En un altre ens trobàvem a un bar i preníem una cervesa a la barra i marxàvem amb les bicis a l'Escocesa. Els dos que queden són una versió d'aquest últim del bar, però a una festa i a un carrer. Molt real, gens oníric ni passat de voltes. Quan em desperto, sempre em fa molta ràbia. M'agrada, en certa manera, aquesta realitat paral·lela. En el somni d'avui no t'hi assemblaves gens, però diguem-ne que eres tu. No sé si això de somniar amb tu és arran d'