A les darreres setmanes, he tingut quatre somnis amb tu. La primera vegada em va semblar estrany que, després de tant de temps, apareguessis per allà, en el meu cap, ara ja em sembla quelcom familiar i m'agrada. Són somnis senzills, ens trobem i no hi ha cap mena de reacció negativa ni part meva ni teva, tot el contrari. En el d'avui, jo llogava una habitació uns dies a una altra ciutat, i tu eres la propietària, i ens reconeixíem quan em venies a donar les claus. Et quedaves a sopar i a passar la nit. En un altre ens trobàvem a un bar i preníem una cervesa a la barra i marxàvem amb les bicis a l'Escocesa. Els dos que queden són una versió d'aquest últim del bar, però a una festa i a un carrer. Molt real, gens oníric ni passat de voltes. Quan em desperto, sempre em fa molta ràbia. M'agrada, en certa manera, aquesta realitat paral·lela. En el somni d'avui no t'hi assemblaves gens, però diguem-ne que eres tu. No sé si això de somniar amb tu és arran d'explicar-li a la R., a principis d'estiu, que ara m'agradaria tenir una relació com la que vàrem tenir. Que ara sí que la podria entendre. No abans. Sigui com sigui, m'ho passo bé a les nits, quan hi apareixes.
A la realitat també m'ho estic passant força bé, últimament, ara que sembla que estic més oberta a tot el que hagi de passar.
Continuo obsesionada amb DIIV, però de manera gairebé adolescent. No entenc per què ara si fa anys que els escolto. He pensat en escriure un llibre sobre la banda. No sé si tindria prou documentació amb les entrevistes que trobo a internet. En aquesta dos minuts d'actuació al Coachella de 2013, crec que el Zachary Cole Smith està en pleno apogeo.
L'altre dia vaig anar al Alfasoni a provar guitarres i vaig estar més d'una hora.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deja tu mensaje secreto.