26/8/21

#17 (Diari de l’estiu 2021)

Recordo moltes vegades allò que em vas dir els últims dies que vàrem parlar, que volies una vida tranquil•la i senzilla. Jo també la vull, però em costa fer retirada. Avui he pensat en tu perquè els carrers són els mateixos i les llums i les faroles també. He notat que encara em fa pena. No ho negaré. No he aconseguit plorar però m’hauria anat molt bé. Vull plorar molt.


La meva vida tranquil•la començaria deixant de buscar, però… com es fa per aturar la cerca que implica viure? I com es fa per fer que les troballes no es perdin? Hi ha persones molt intel•ligents.


He tret tota la guitarra de “How long have you known” de Diiv. M’encanta tocar-la a sobre mentre sona la cançó i sentir-me per uns moments Zachary Cole Smith.


Tenim dos concerts i no sé si seré capaç de tornar a pujar a un escenari sense patir, després de tant de temps. Tota una pandèmia. Una part de mi té moltes ganes de tornar a fer música a un escenari. L’altra part de mi vol dormir o nedar.  


vol dormir i nedar. 


També he estat pensant en aquells dies de l’estiu de fa temps.


El passat em fa molta pena que es perdi, i el futur, molta por. El present… crec que m’ofega. Aquest és el còctel emocional d’avui. 


No hay comentarios:

Publicar un comentario

Deja tu mensaje secreto.