martes, diciembre 09, 2003

secrets / secretos

(amb les paraules que et parlo)

Diuen que avuí fa fred a la teva ciutat.
Des d'aquells estius, camins de tu em perden i trepitjo en fals per voreres de records. Del rellotge només sé que una agulla ens menja i l'altra ens fa caure, com Saturn s'empassa els fills. Perque som d'aquella sorra i del temps. Aleshores, no sabia que ja mai més tindríem el moment fràgil i descalç que parlava de secrets a les fosques. Ja sé que fa alguns anys...però aquest jo per tu era tant pur com allò que no porta enlloc i no vé de res. Com és que encara em fa tant mal escriure't? Hi ha una ciutat, on per mi, des de sempre, només hi vius tu.
. . . . . .

Dicen que hoy hace frío en tu ciudad.
Desde aquellos veranos, caminos de ti me pierden y piso en falso por aceras de recuerdos. Del reloj sólo sé que una aguja nos come y la otra nos deja caer, como Saturno traga a sus hijos. Porque somos de aquella arena y del tiempo. Entonces, no sabía que nunca más tendríamos el momento frágil y descalzo que hablaba de secretos a oscuras. Ya sé que hace algunos años... pero este yo por ti era tan puro como lo que no lleva a ninguna parte y no viene de nada. ¿Cómo aún me duele tanto escribirte? Hay una ciudad, donde para mí, desde siempre, sólo vives tú.

No hay comentarios:

Publicar un comentario

Deja tu mensaje secreto.