Aquells rics

L'altra tarda un BMW s'aturava en doble fila a Passeig de Gràcia. Del cotxe va sortir una mare amb els seus fills, carregada amb una maleta de viatge de color negre i d'aquelles amb rodes que fan tant de soroll. Ens miràvem l'escena assegudes a un banc. Tu seies amb una cama doblegada per sota el cul, i jo seia normal. Jo seia ben normal. Anava passant la gent i ens miràven de reüll si ens feiem un petó o algun gest carinyós. Sobretot, els gestos, que sempre siguin carinyosos. La dona amb fills va entrar a un portal del mateix Passeig de Gràcia i vàrem pensar que deurien tenir molts diners i que segurament marxarien de viatge cada cap de setmana. Vam alçar la vista cap a l'edifici i em vas dir que t'agradava molt aquella finestra. ¿Quina? Aquella. A mi també m'agradava, aleshores jo vaig aprofitar per explicar-te que l'any passat treballava a un lloc que tenia una finestra molt maca i molt gran. Sempre li volia fer una foto. Era una casa antiga, una mansió d'aquelles de la part alta de la ciutat. L'altre dia vaig passar per davant per veure la finestra des de fora i vaig veure que posava que l'havien convertit en una residència d' avis. Sort que em van fer fora abans de la conversió. Jo també vull aquella finestra o alguna semblant, hi posaré per tu el pot que tinc plé de monedes de xocolata. Ja veuràs, t' agradarà molt.