jueves, abril 08, 2010

chispear, Agbar, chico, chica, paella amarilla




He salido del trabajo y en la calle olía a mar. Chispeaba. Un chico hacía una entrevista para una televisión de la ciudad y nadie quería responder nada. La Torre Agbar es lo que era antes el Tibidabo para mí: la veo siempre, a un lado o a otro. Muy cerca, una chica lloraba por la calle. Me pregunté si la conocía de algo o si sabía el motivo. Ver llorar es como llorar. Los jueves, paella amarilla, ¿por qué? Llevaba unos días acumulando fichas de dominó en fila, pasó algo inesperado y empezaron a caer en cadena.

Por fin se nos ha desbloqueado Enter Sandman en el Rock Band.







6 comentarios:

  1. tambien eres de barcelona? :)

    ResponderEliminar
  2. uatlaa, enter sadman, yo no sé ni si está en el que juego. Solo toco la de smashing pumpkins, una y otra vez, una y otra vez

    ResponderEliminar
  3. Laura, pues sí! esa torre creo que no está en ningún sitio más (por suerte :P)

    txeri, uaaalaaa, aquesta ja fa temps que la vaig desbloquejar :P, la dels Smashing, dic. És molt guai. La que més m'agrada de les primeres és la dels Pixies. Mishima ha tret nou disc!

    ResponderEliminar
  4. ups, pos la dels pixies encara no l'he vist, sino potser seria la prefe també! al primavera els hi podràs fer la competència, jajaja

    havia sentit lo de mishima, però encara no m'hi he posat, tinc acumulació!!

    ResponderEliminar
  5. Anónimo11:09 p. m.

    Els Mishima varen estar a l'Extraradi dilluns. Varen tocar en directe (www.facebook.com/extraradi). Quina veu que té en Caraben!!!

    o.

    ResponderEliminar
  6. txeri, el primavera sound! tens raó. La dels pixies està de les primeres!

    gràcies, o! ja ho vaig escoltar!! En Caraben té una veu espectacular, m'encanta mishima.

    ResponderEliminar

Deja tu mensaje secreto.