Estem molt atabalats a l'espai perquè aquest dies és la pluja de Sant Llorenç. Tenim uns paraigües com els que hi ha a la Terra, però al revés, com quan allà baix se't girava pel vent, però una mica més sofisticats. Paraestels. D'aquesta manera ens protegim de les esferes de plasma autogravitant, en un estat d’equilibri hidrostàtic o molt proper a ell, que genera energia en el seu interior que a la vegada està sostinguda per reaccions termonuclears. Aquí, l´únic desig que val és que no et caigui cap estrella al damunt. Aquesta és la veritat.
Avui estic millor. Suposo que ajuda que la Sílvia m'hagi trucat. La Sílvia és una gogó que vaig conèixer dissabte passat a una festa. Una festa d'aquelles super fashion plena de pijos dels que venen a l'espai a fer un màster. Però jo no, diriem que jo sóc de la banda dels exiliats. Estem aquí per feina o bé per curar-nos d'alguna cosa que no hem acabat de pair.
Jo sempre havia volgut lligar amb una gogó de discoteca. Les veia allà ballant, què bones que estan aquestes ties. Però mai m'hagués imaginat que un dia m'enrotllaria amb una. Les gogós no són humanes a l'espai -a la Terra tampoc- Ara en serio, aquí són robots. Súper ben fets. Amb pell, amb genolls, colzes, polzes, espatlles, cabells, llavis carnosos, tetes, cul, ulls, sexe, mans, peus, cames, nas, ungles, coll, front, orelles, celles, i en resum, tot igual. Saben moltes coses, són súper intel·ligents. Tenen com un google al seu cap. És una passada com parlen de bé, sempre amb el to, el registre i el tema ideal.
La Sílvia m'estava mirant durant tota l'estona que ballava, i jo me la mirava a ella. Però no per lligar-me-la, jo la mirava com fascinada, pensant... "si follés amb tu alguna vegada, Sílvia, seria feliç per sempre". I clar, la tia em va calar. Em va calar perquè aquestes robots gogó també et poden llegir el pensament. És una putada perquè no pots pensar coses xungues, tot i que si les penses tampoc s'ho prenen rotllo personal perquè no tenen sentiments. No tenen sentiments però són educades. De vegades això és millor que tenir sentiments. Una robot podrà donar-te llargues però mai t’enviarà a la merda ni passarà de tu després d’haver tingut una relació íntima, amb educació et farà entendre que no pot ser i t’oferirà la seva amistat eterna a l’espai.
En acabar la seva sessió de ball, va baixar de la tarima -hòstia, quines cames- i es va apropar a mi. Era maquíssima! Morena castanya rossa, amb els ulls verds blaus negres, els llavis vermells rosats fins carnosos, els pòmuls marcats i no marcats, la pell bronzejada i blanca però sense passar-se, els cabells llargs i curts enmarcant-li la cara... i una piga. Ostres, el detall de la piga em va matar, li donava un punt humà super xulu. I el nas imperfecte. Ja les fan així a posta perquè semblin reals.
Em va dir, "Paola, què fas per aquí?" -ja se saben el teu nom, clar, google cap- i li vaig dir, "T'estava mirant perquè em sembla que no he vist a cap dona tan maca com tu en la meva vida a la Terra i a l'espai." Això li va agradar molt, perquè va notar que li deia de de veritat. Em va fer un scanner com els depredator, i va veure que estava plenament conscient i no drogada -aquí tots es droguen com cavalls- i que jo, tot i portar un temps a l'espai, encara tinc molta Terra dins. (Això a les robots els hi mola catxo perquè així poden investigar coses de la Terra, coses humanes).
Després de xerrar molt en un xiringuito chill out de Saturn, se'm va apropar i em va dir a cau d'orella: m'agradaria follar amb tu.
Vam anar a casa seva. Les robots gogó viuen de putamare, en uns àtics collonuts, amb molt de sol i mobles de disseny.
Avui estic millor. Suposo que ajuda que la Sílvia m'hagi trucat. La Sílvia és una gogó que vaig conèixer dissabte passat a una festa. Una festa d'aquelles super fashion plena de pijos dels que venen a l'espai a fer un màster. Però jo no, diriem que jo sóc de la banda dels exiliats. Estem aquí per feina o bé per curar-nos d'alguna cosa que no hem acabat de pair.
Jo sempre havia volgut lligar amb una gogó de discoteca. Les veia allà ballant, què bones que estan aquestes ties. Però mai m'hagués imaginat que un dia m'enrotllaria amb una. Les gogós no són humanes a l'espai -a la Terra tampoc- Ara en serio, aquí són robots. Súper ben fets. Amb pell, amb genolls, colzes, polzes, espatlles, cabells, llavis carnosos, tetes, cul, ulls, sexe, mans, peus, cames, nas, ungles, coll, front, orelles, celles, i en resum, tot igual. Saben moltes coses, són súper intel·ligents. Tenen com un google al seu cap. És una passada com parlen de bé, sempre amb el to, el registre i el tema ideal.
La Sílvia m'estava mirant durant tota l'estona que ballava, i jo me la mirava a ella. Però no per lligar-me-la, jo la mirava com fascinada, pensant... "si follés amb tu alguna vegada, Sílvia, seria feliç per sempre". I clar, la tia em va calar. Em va calar perquè aquestes robots gogó també et poden llegir el pensament. És una putada perquè no pots pensar coses xungues, tot i que si les penses tampoc s'ho prenen rotllo personal perquè no tenen sentiments. No tenen sentiments però són educades. De vegades això és millor que tenir sentiments. Una robot podrà donar-te llargues però mai t’enviarà a la merda ni passarà de tu després d’haver tingut una relació íntima, amb educació et farà entendre que no pot ser i t’oferirà la seva amistat eterna a l’espai.
En acabar la seva sessió de ball, va baixar de la tarima -hòstia, quines cames- i es va apropar a mi. Era maquíssima! Morena castanya rossa, amb els ulls verds blaus negres, els llavis vermells rosats fins carnosos, els pòmuls marcats i no marcats, la pell bronzejada i blanca però sense passar-se, els cabells llargs i curts enmarcant-li la cara... i una piga. Ostres, el detall de la piga em va matar, li donava un punt humà super xulu. I el nas imperfecte. Ja les fan així a posta perquè semblin reals.
Em va dir, "Paola, què fas per aquí?" -ja se saben el teu nom, clar, google cap- i li vaig dir, "T'estava mirant perquè em sembla que no he vist a cap dona tan maca com tu en la meva vida a la Terra i a l'espai." Això li va agradar molt, perquè va notar que li deia de de veritat. Em va fer un scanner com els depredator, i va veure que estava plenament conscient i no drogada -aquí tots es droguen com cavalls- i que jo, tot i portar un temps a l'espai, encara tinc molta Terra dins. (Això a les robots els hi mola catxo perquè així poden investigar coses de la Terra, coses humanes).
Després de xerrar molt en un xiringuito chill out de Saturn, se'm va apropar i em va dir a cau d'orella: m'agradaria follar amb tu.
Vam anar a casa seva. Les robots gogó viuen de putamare, en uns àtics collonuts, amb molt de sol i mobles de disseny.
Desde el espacio: Silvia (audiopost)
(para escucharlo y leerlo en castellano)
Estamos muy nerviosos en el espacio porque estos días es la lluvia de San Lorenzo. Tenemos unos paraguas como los que hay en la Tierra pero al revés, como cuando se te gira por el viento, pero un poco más sofisticados. Paraestrellas. Así nos protegemos de las esferas de plasma autogravitante, en un estado de equilibrio hidroestático o muy cercano a él, que genera energía en su interior una vez está sostenida por reacciones termonucleares. Aquí, el único deseo válido es que no te caiga ninguna estrella encima. Esa es la verdad.
Hoy estoy mejor. Supongo que ayuda que Silvia me haya llamado. Silvia es una gogó que conocí el sábado pasado en una fiesta. Una fiesta de esas super fashion llena de pijos de los que vienen al espacio a hacer un master. Pero yo no, yo soy del bando de los exiliados. Estamos aquí por trabajo o bien para curarnos de algo que no hemos comprendido aún.
Yo siempre había querido ligar con una gogó de discoteca. Las veía allí bailando, qué buenas están estas tías. Pero nunca me hubiera imaginado que un día me enrollaría con una. Las gogós no son humanas en el espacio - en la Tierra tampoco- Ahora en serio, aquí son robots. Súper bien hechas. Con piel, con rodillas, con codos, espalda, pelo, labios, tetas, culo, sexo, ojos, manos, pies, piernas, nariz, uñas, cuello, frente, orejas, cejas, y en resumen, todo igual. Saben muchas cosas, son súper inteligentes. Tienen como un google en su cabeza. Es una pasada como hablan, siempre con el tono, registro y tema ideal.
Silvia me estaba mirando durante todo el rato que bailaba, y yo la miraba a ella. Pero no para ligármela, yo la miraba como fascinada, pensando...." si alguna vez follara contigo sería feliz para siempre." Y claro, la tía me caló. Me caló porque las robots gogo también pueden leer el pensamiento. Es una putada porque no puedes pensar cosas chungas, aunque si las piensas tampoco se lo toman rollo personal porque no tienen sentimientos. No tienen sentimientos pero son educadas. A veces es mejor que tener sentimientos. Una robot puede darte largas pero nunca te enviará a la mierda ni pasará de ti después de haber tenido una relación íntima con ella, con educación te hará comprender que no puede ser y te ofrecerá su amistad eterna en el espacio.
Al acabar la sesión de baile, bajó de la tarima -ostia, vaya piernas- y se acercó a mí. Era guapísima! Morena castaña rubia, con los ojos verdes azules negros, labios rojos rosados finos carnosos, pómulos marcados y no, la piel bronceada y blanca pero sin pasarse, el pelo largo y corto enmarcándole la cara... y una peca. Ostras, el detalle de la peca me remató. Le daba un punto humano súper chulo. Y la nariz imperfecta. Ya las hacen así a posta para que parezcan reales.
Me dijo, "Paola, qué haces por aquí?" - ya saben tu nombre, claro, google cerebro- y le dije, "Te estaba mirando porque me parece que no he visto nunca a una mujer tan guapa como tú en mi vida en la Tierra y en el espacio." Eso le gustó mucho, porque notó que se lo decía de verdad. Me hizo un scanner como los depredator, y vio que era plenamente consciente y que no iba drogada -aquí todos se drogan como caballos- y que yo, aunque ya llevo tiempo en el espacio, aún tengo mucha Tierra dentro. (Eso a las robots les mola un montón porque así pueden investigar cosas sobre la Tierra, cosas humanas.)
Después de hablar un buen rato en un chiringuito chill out de Saturno, se me acercó y me susurró al oído: me gustaría follar contigo.
Fuimos a su casa. Las robots gogó viven de puta madre, en unos áticos enormes con mucho sol y muebles de diseño.
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Deja tu mensaje secreto.