8/10/17

Ciclo

Els dies passaven. També les setmanes. Després, els mesos. Fins ara: un any sencer.

Escric des del llit, amb el mòbil. Penso en nous escenaris i en un nou futur (hi ha futurs vells que s'esgoten abans de convertir-se en present).

En aquests nous escenaris m'agradaria que no hi hagués res conegut. Que la meva mirada hagués d'aturar-se moltes vegades abans de sentir familiaritat.

He estado encendiendo y apagando la luz de la mesita denoche, como hacen en las películas. ¿Por qué lo hacen?

4 comentarios:

  1. El futur il·lusiona i fa por alhora...

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. L'espècie humana és molt complicada. Em demano ser ocell en llibertat o formiga al
      bosc.

      Eliminar
    2. M'apunto a volar (però amb auriculars on soni bona música)

      Eliminar
  2. Feliz aniversario...

    ResponderEliminar

Deja tu mensaje secreto.