Els dies passaven. També les setmanes. Després, els mesos. Fins ara: un any sencer.
Escric des del llit, amb el mòbil. Penso en nous escenaris i en un nou futur (hi ha futurs vells que s'esgoten abans de convertir-se en present).
En aquests nous escenaris m'agradaria que no hi hagués res conegut. Que la meva mirada hagués d'aturar-se moltes vegades abans de sentir familiaritat.
He estado encendiendo y apagando la luz de la mesita denoche, como hacen en las películas. ¿Por qué lo hacen?
El futur il·lusiona i fa por alhora...
ResponderEliminarL'espècie humana és molt complicada. Em demano ser ocell en llibertat o formiga al
Eliminarbosc.
M'apunto a volar (però amb auriculars on soni bona música)
EliminarFeliz aniversario...
ResponderEliminar