miércoles, agosto 26, 2009

Qui n'ha begut

Ayer me puse a tocar la guitarra para sacar los acordes de una canción de Mishima que se titula "Qui n'ha begut". Una canción con una letra que a mí me parece muy misteriosa. Habla de algo que te engancha y te transporta, pero cuando "no lo tienes" la vida se vuelve insoportable. A mí me gusta pensar que no habla de drogas ni de alcohol. Habla de otra cosa, seguro. La letra está aquí.

La grabé porque me hacía ilusión compartirla. Estoy al borde del gallo pero así es más natural.

21 comentarios:

  1. Qué auténtica. Es muy difícil de cantar este tema.
    Me encanta (s)

    ResponderEliminar
  2. Uau! M'encanta: la cançó original i la teva versió. Tremenda! Enhorabona.

    ResponderEliminar
  3. Caram, confesso que he clicat a "mi versión" acollonida, perquè Mishima m'agrada molt (i "Qui n'ha begut" especialment) i m'has posat la pell de gallina, Paola. M'agrada molt la teva versió, menys continguda i recitada que la de Mishima. L'enhorabona!

    Ah, i jo sé què és, això que quan ho beus ja et fa tenir set tota la vida... ;)

    ResponderEliminar
  4. El video és a la carretera de les Costes del Garraf. Jo hi passo sovint.
    Fa temps que et llegeixo i m'agrada el teu blog. De fet et tinc enllaçada al meu.
    Faria algun comentari de la lletra, però avui no tinc un bon dia per parlar de les virtuts de l'amor :(

    ResponderEliminar
  5. pero es una pasada tu versión¡¡¡ pufff.

    ResponderEliminar
  6. ¡¡¡muy buena versión!!!

    ResponderEliminar
  7. Uau, m'agrada més la teva versió que l'original O_O

    ResponderEliminar
  8. cantes molt be, de veritat

    ResponderEliminar
  9. em sembla que havia deixat un comentari! bueno, hi torno per si a cas...q molt xula la versió!
    Des que vaig sentir la cançó que em persegueix, jajaja, inclús per les costes del garraf ;)

    ResponderEliminar
  10. Carol, en realidad no es tan complicado. El tono me iba algo alto, pero ya sabes, cosas mías :D

    quim, doncs gràcies, m'agrada saber-ho!

    tina, jajaja... acollonida! la veritat és que els Mishima són complicats de versionar... però mira, aquesta versió és ben senzilla, guitarra i veu, res més, i gravat així una mica ràpid. M'agrada que t'agradi! Jo també sé què és... em sembla. ;)



    coses2, el vídeo no és meu, el vaig agafar del you tube, però sí, crec que són les Costes del Garraf. Ai la lletra, les dels Mishima sempre són així, amb una mica d'intriga i amb molta veritat. Ja sé que em tens enllaçada, jo també et llegeixo de vegades. Gràcies!

    andadimelo, me gusta tu entusiasmo! puff :D

    Jaruma, veus què bé! *-_-*


    peter, gràcies, de veritat.

    txeri, què guai que et persegueixi, no la coneixies? Aquest grup té cançons molt bones.

    ResponderEliminar
  11. bé, de fet és q el vidio és meu ^_^

    ResponderEliminar
  12. ostres, txeri! quina casualitat no? doncs gràcies per penjar-lo, ja fa temps que hi és, oi? perdona per no haver-te contestat abans. Ens llegim!

    ResponderEliminar
  13. bravissima, paola!

    al meu cap i al meu cor, la cançó és una clara metàfora a l'amor. una al·legoria en tota regla... qui n'ha begut en tindrà set tota la vida... el noranta-set per cent de les cançons de mishima canten a l'amor (i al desamor) ... al cap i a la fi, enganxa més que l'heroïna...

    amor i acords,

    ResponderEliminar
  14. Bilawal, gracias por escucharla así.

    paupistrello, tens tota la raó, metàfora absoluta de l'amor. Totes les lletres de Mishima diuen alguna veritat sobre l'amor, o sobre el que jo crec que és la veritat de l'amor, jaja. Gràcies per escoltar-la i pel teu comentari. I salut!

    ResponderEliminar
  15. Ostres! Quina bona versió Paola, i versionar Mishima no és gens fàcil!

    Ahir els vaig veure a l'Heliogàbal i van fer un concert genial!

    Una coseta a part... Em podries passar els acords d'aquesta cançó, es que m'encanta i m'agradaria poder tocar-la!

    Moltíssimes gràcies i enhorabona per la versió!

    ResponderEliminar
  16. Dani L.C, gràcies pel teu comentari i per escoltar-la! Quina sort, jo només els he vist una vegada en concert i de refilón. La vaig treure en un momentet, és difícil de cantar però fàcil de tocar si agafes bé el ritme. Et passo els acords:

    DO
    Qui n'ha begut
    SIm MIm DO
    En tindrà set tota la vida

    RE
    Qui ho ha deixat

    DO SOL DO
    Ja no suporta el pas dels dies

    RE MIm SOL
    Enganxa més que l'heroïna

    DO RE MIm
    I és tan eficaç com l'aspirina

    pont (sol do sol do mim sol do)


    DO
    Diu que et transporta a un altre

    SIm
    planeta

    MIm DO
    T'inflama el cor amb mil somriures

    RE DO
    i del cel fa caure espurnes d'or

    MIm DO
    per cada moment que tornes a viure


    DO SIm
    I ara tu digue'm si és veritat

    MIm DO
    el que m'han dit que vas explicant

    RE DO
    Diu que tu també ho has provat

    DO
    Digues, que ho recordes?

    DO SIm
    O quan ho deixes tot s'oblida?

    DO SIm
    I ara tu digue'm si és veritat
    SOL
    o tu tampoc saps ben bé de què et
    DO
    parlo

    SOL DO
    Digue'm si és veritat

    DO
    Digue'm que no pot ser
    DO SIm
    que això també sigui mentida



    (Espero que t'hagi servit, si tens algun dubte escriu-me!)

    ResponderEliminar
  17. Estava cercant els acords de la cançó i...m´he trobat amb la teva versió....no sé qui ets però la teva veu em fa tremolar d´emoció.....gràcies

    ResponderEliminar
  18. Moltes gràcies, benet. Jo tampoc sé qui ets però el teu comentari m'ha emocionat!

    ResponderEliminar
  19. Anónimo12:18 a. m.

    ei m'ha encantaat!! sincerament la cançó és enorme (la lletra és preciosa) i en canvi no m'ha convençut mai com la canta mishima, molt fluixa, molt tímida. felicitats!

    arià

    ResponderEliminar
  20. arià:

    eii què guai, gràcies! em va fer molta ilu el teu comentari.

    ResponderEliminar

Deja tu mensaje secreto.