Habitacions d'hotel

Espero que arribi l'H-14 (no sembla una línia d'autobús, és un nom químic) i miro les portades dels discos a l'aparador de l'Ultralocal (que sempre m'equivoco i li dic Ultrarecords). Vull comprar-me'ls tots. A dins hi ha el noi amb els seus cabells arrissats posant música. Quan vaig arribar aquí era el meu lloc preferit, juntament amb Pollos Llull. Dos llocs per trobar la salvació els diumenges.

Arriba l'autobús i m'assec al costat de la finestra. Llums vermelles i blanques. Passen cotxes i bicicletes. El Parc de la Ciutadella i l'Estació de França semblen diferents, veig la ciutat com quan era petita, un lloc màgic com l'estómac d'una balena.

Baixo a la penúltima parada. Passo pel carrer on vivia l'Elena fa molts anys i li envio la meva ubicació per Whatssap. Compro una garrafa d'aigua de 8 litres. Pujo a casa de la meva amiga. Les finestres estan obertes i veig un noi en calçotets a l'edifici de davant. I després una noia en calces. Intento reconèixer la línia de baix de la cançó que està tocant el grup que assaja a sota. Quina és, quina és. La conec. És Hard to Handle dels Black Crowes.



Em recorda a l'institut i a les nits que passàvem a un bar que estava al costat de casa meva. A l'hivern feia molt de fred, però sempre ens quedàvem bevent al carrer. Quan sonava Black Crowes entràvem a ballar. Aleshores ens molava Led Zeppelin i els Rolling Stones. I volíem destrossar una habitació d'hotel. Llençar la televisió per la finestra. Tacar els llençols amb sang. ?¿ Però de broma, joder...