Ja he tornat a casa

He descobert aquest grup de fa 20 anys perquè ahir van tocar. Crec que són mítics.

Fa tres dies que la vida em sembla senzilla i maca.

Vaig tornar allà, després de sis anys crec, i el primer que vaig sentir va ser desconcert, no recordava els noms dels carrers ni el camí ni la forma de la ciutat, i tot em semblava petit. No va caldre cap gram de nostàlgia. Només curiositat per tornar a estar allà, a unes coordenades on sé que vaig ser feliç. De vegades, creiem que hi ha monstres on no hi són. Això em passava de petita, sobretot al passadís que anava a la cuina, per això el creuava corrents amb patinet o amb bici...

El concert no va ser un desconcert. Hi havia una llum blava molt maca, a l'escenari, que m'il·luminava i feia destacar la meva guitarra. Vaig estar una mica nerviosa fins a la quarta cançó. Llavors vaig fer el "clic" i m'ho vaig començar a passar bé. La primera, fins ara, sempre és la que em dóna seguretat. La segona és la de, vinga... provem... La tercera és la de "ei, això que fem no està malament", i la quarta és la de "fora nervis". Les altres cinc són per gaudir-les, sobretot l'última, que sempre li agrada a tothom, la lletra és molt repetitiva i vaig sentir algunes veus cantant-la... em va agradar la sensació.

Allò de dissabte em va donar poder, força. Vaig deixar enrere els fantasmes. El llibre està tancat. Va ser un llibre preciós en el passat. El llibre d'ara és només meu. Ja he tornat a casa.